Bon vent i barca nova

Aixo s'acaba. I sabem que us hem tingut desinformats gairebe durant tota la segona meitat del viatge. Presentem disculpes als fans del bloc. Pero davant la manca de peticions aclaparadores demanant actualitzacions immediates (deixant de banda les dels nostrs mes fervents seguidors, encapsalats per lo piera), vam decidir donar-li un respir a l'extincio de l'opossum. La majoria silenciosa ens legitima, que diuen alguns.

No. Prou. El cas es que el crostisme ens ha arribat a superar i ens hem passat 13 dies sense connectar-nos amb el mon exterior, mobils apagats, no allotjament ordinari, dormint dins la furgo i amb les dutxes contades que sino marxa el moreno. Nomes els crits dels rangers de matinada "guys, you are NOT allowed to sleep and camp here" ens han retornat per segons a la realitat.



Resumint molt aquests ultims dies. Road trip per la costa est. Gran barrera de corall baicament; de Cairns a Brisbane amb una wicked van com a companya de viatge. Vease adjunto.

Hem augmentat la tropa de viatge fins a sis persones gracies al Diego, el Tura i l'Aleix. De la Pompeu, aixo ho tenen, pero muy majos, por cierto. Ells amb una altra furgo (amb mes prestacions pero sense elevalunas electrico ni CD) i carretera i mantra. Un festival.



Platgeta a dojo, lagarteo a muerte. I aixo que es hivern aqui. Illes whitsundays (resort, calada), ja us explicarem perque el tema no te desperdici. Mes illes paradisiaques i traca final a Fraser Island, l'illa de sorra mes gran del mon. 4x4 de lloguer i a gozar! A destacar la festa nocturna, acampats darrere una duna de la platja i flanquejats per dos grups enfrontats d'alemanys vs irlandesos que per colmo viatjaven junts. I 5 catalans i un mexica com a mediadors... Be, millor dit com a liantes. Com a tast dir-vos que es van acabar desmuntant les tendes mutuament i el Tura fent fotos mentre volaven punys. "I'll kill him tomorrow morning", sentenciava un irlandes.

Ara esgotant les ultimes hores a Melbourne abans de pillar el transoceanic cap a la terra de nou. I no patiu, no es d'Oceanic tot i que si hi fossin la Kate i el Sayid entre els passatgers tampoc passaria res per estanmpar-se a una illa perduda. Sense ossos polars ni fums negres, siusplau.

Dilluns, tornem a la rutina. Amb ganes de veure-us pero, que consti.