Bon vent i barca nova

Aixo s'acaba. I sabem que us hem tingut desinformats gairebe durant tota la segona meitat del viatge. Presentem disculpes als fans del bloc. Pero davant la manca de peticions aclaparadores demanant actualitzacions immediates (deixant de banda les dels nostrs mes fervents seguidors, encapsalats per lo piera), vam decidir donar-li un respir a l'extincio de l'opossum. La majoria silenciosa ens legitima, que diuen alguns.

No. Prou. El cas es que el crostisme ens ha arribat a superar i ens hem passat 13 dies sense connectar-nos amb el mon exterior, mobils apagats, no allotjament ordinari, dormint dins la furgo i amb les dutxes contades que sino marxa el moreno. Nomes els crits dels rangers de matinada "guys, you are NOT allowed to sleep and camp here" ens han retornat per segons a la realitat.



Resumint molt aquests ultims dies. Road trip per la costa est. Gran barrera de corall baicament; de Cairns a Brisbane amb una wicked van com a companya de viatge. Vease adjunto.

Hem augmentat la tropa de viatge fins a sis persones gracies al Diego, el Tura i l'Aleix. De la Pompeu, aixo ho tenen, pero muy majos, por cierto. Ells amb una altra furgo (amb mes prestacions pero sense elevalunas electrico ni CD) i carretera i mantra. Un festival.



Platgeta a dojo, lagarteo a muerte. I aixo que es hivern aqui. Illes whitsundays (resort, calada), ja us explicarem perque el tema no te desperdici. Mes illes paradisiaques i traca final a Fraser Island, l'illa de sorra mes gran del mon. 4x4 de lloguer i a gozar! A destacar la festa nocturna, acampats darrere una duna de la platja i flanquejats per dos grups enfrontats d'alemanys vs irlandesos que per colmo viatjaven junts. I 5 catalans i un mexica com a mediadors... Be, millor dit com a liantes. Com a tast dir-vos que es van acabar desmuntant les tendes mutuament i el Tura fent fotos mentre volaven punys. "I'll kill him tomorrow morning", sentenciava un irlandes.

Ara esgotant les ultimes hores a Melbourne abans de pillar el transoceanic cap a la terra de nou. I no patiu, no es d'Oceanic tot i que si hi fossin la Kate i el Sayid entre els passatgers tampoc passaria res per estanmpar-se a una illa perduda. Sense ossos polars ni fums negres, siusplau.

Dilluns, tornem a la rutina. Amb ganes de veure-us pero, que consti.

o sea, diving en la granba

Si hay que ir se va, ir pa n'a es tonteria. Ni Medes, ni palamos ni tan sols menorca, si anem a bucejar, al mar roig o a la Gran Barrera de Coral!!! A lo grande. L'unic problema que hi ha amb fer aquestes coses es que et mal acostumes. Perque clar, fotre't a nomes 15 metres de profunditat i comensar a veure milers de peixos de mil colors, tortugues menjant de la ma (desfase), llusos del tamany d'un dinousaure (esagerao!), nemos, i barracudes pues como que te pasas. Al final hem decidit fer nomes dues immersions, per no viciar-nos i per no fer gaire enveja. MUAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA!!!!!!!!!!!!!!!!!!

A partir d'aqui, furgo amunt furgo avall. Barrera cap al nord, barrera al sud. Dema cap a cape Tribulation. Nomes espero no trobar cassowarys. Sino sabeu que son, busqueu-ho al google, fins i tot al youtube que hi ha un video catxondissim. Resumint, son estrussos amb el cap blau i la cresta groga assassines. I estan sueltes. Si en veus una, cames ajudeu-me

((pd. Poli, no te pongas celosilla tonta. Holaaaaaaaaaaa. Ala. Ah, i no fuimos a la biblioteca de Sidney. Mmmmmh, creo recordar que no la encontramos. Pero la buscamos como locos eh, que conste))

Happy Birthaday to me - o el dia que vam comprendre que el sr Repsol es el tio mes important del mon

OOOOOOOOOOOOGIIIIAAAA!!! Bon dia! Es el cumple de la Gemmi! Felicitats al mig del no res, a la sortida del parc de kakadu. Espectaculaaaa! El dia abans haviem gaudit d'un estupendu parc natural i fins i tot vam veure un cocodril en vivo i en directo (y no estamos muertos bosch). Ens llevem, esmorzem i que? Marxem cap a Litchfield? Si, pero abans hem de posar gasofa. Oka. Oh, no hi ha gasofa. "Portem des de dissabte esperant el camio de la benzina i encara no ha vingut. Hauria de venir avui pero mai se sap". "AAAAAAAAH, i on esta la benzinera mes proxima". "A 70km". "Puta mare no arribem. Esperem a veure si arriba el camio? Quin remei"

Despres de 4 hores a 40 graus va arribar el molt cabro. Amb la pachorra. Total que marxem cap a les cascades. Nomes ens dona temps de veure'n una pero s'ho val. Vease adjunto

De tornada la Gemma es decideix a conduir. I no es moc de pav pq aquests desgraciats van per l'altre banda. I no, ser esquerrana no es cap avantatge. Als dos minuts d'agafar el volant se'm creuen dos canguros pel puto davant del cotxe. Mecaaaaachis! Cague maxim. Res. cap problema. Arribem a un camping, sopar d'aniversari. No hem deixat el plat a taula i passa pel meu costat una peazo serp que la flipas. "Very posion", diu un italia patillero. Vaffanculo, li dic jo. Res, tot el sopar amb les cames damunt la cadira. Por si aca.

Mes tranquils i amb l'estomac ple, ens decidim a pillar al cotxe per anar cap a l'aeroport. Oh, a la porta del cotxe que hi ha??????? una altra puta serp! Aquests bitxos no m'agraden. Foto un bot del copon i entro per l'altra porta. Muerte als reptils!!!

A grans trets aixo ha estat el dia del meu cumple. Guai no???!!!!!

Gracies a tots pels vostres es em es i altres vies de comunicacio per dur a terme les felicitacions. Si, la via telepatica es la que mes m'ha molat, sincerament.

Apunts varius.

1. Bei, merci per lo de menorca. Et dec la vida ja!

2. Puncet, no facis veure que treballes

3. Luisma. Lo del canvi horari no cola, estas fitxao nen. Dientes dientes

4. Barba, la sala de material que brille truchon. Ara ja se li ha acabat el contracte al thuram i no hi ha excusa

5. Antonias: las reinas

6. Pierizza: jamon!

7. Jose: fes bondat i seny

8. Sunionites: manifesteu-vos

9. Periolistos: grande actualitzacio! Graaaaaaaaaaaaxxxies!!!!

10. Poso el deu perque 9 quedava lleig.

Uluru ru ru ru tururu

Despres de les gelides temperatures soportades a Melbourne, vam partir alegrement cap al putu mig d'australia, osease, el desert, osease, Alice Springs. Basicament a veure la famosa roca aquesta anomenada Uluru, diuen que sagrada, a mi que me lo cuenten. El tema es que vam decidir apuntarnos a un tour d'aquests organitzats perque son 1000 quilometres de l'ala. Que els condueixi Rita! Va resultar que qui els va conduir va ser una sumbada australiana anomenada Carla que es fotia una rula cada mati per anar enxufada. Resultat: el seu comportament era una mescla de discotequera enfarlopada i esplaiera ultra motivada que ni recien sortida de La Ruca.

Al tema. Tres dies al desert, de puta madre. Al migdia, calor asfixiant. A la nit. Un fred que se les pelava. Res, ni mes ni menys que zero graus. Pero no patiu, dormiem al ras com uns pepes. Foguera i arreando. La pedra monolitica se les val, fins i tot per llevarse a les 4 del mati per veure sortir al sol. I si, es cert que va canviant de color. Des de negre fins a lila, passant pel taronja, el vermell i alguns diuen que el verd. I no, nosaltres no ens vam fotre cap rula com l'enxufada de la guia.

Els 12 apostols que eren sis

Amen. Mega pedrots al mig del mar. Resumint. Resulta que, antigament, formaven part de l'illa-continent australia. Com tot a la vida, van decidir independitzar-se i s'han quedat solets al mig de l'aigua. Cada any s'erosionen al voltant de dos cent'imetres i ja nomes en queden 6. Unes han desaparegut per l'erosio (digali erosio, digali edat) i altres han caigut a pelo, desmoronant-se. Que cadascu en tregui les seves propies conclusions. El lloc val molt la pena, ara, fot una rasca impressionant. I us ho diem seriosament, al natural impressionen molt mes.

Potser us extranya aquesta foto pero es l'estatua que de ni mes ni menys que d'un dels idols nacionals: kylie minogue. Despres de la mort del crocodile hunter (al cel sia) en vida poca gent els hi queda a qui venerar. I en honor al nostra gran amic oscarmanuelgutierrez hi vam peregrinar i ens hi vam voler retratar. Si, la vam vexar una mica, cert, pero sino, quina gracia tenia???

Bitxos y más bitxas

LOOK AT MY FACE!!!!! HO HAVEU VIST!!!!! AL LORO!!!!!
QUE NO OS EMBAUQUEN!!! Desgraciats, digueu-nos coses que ens fa il·lusió saber de vosaltres. Avui ja sabem que esteu de ressaca, cabrons.

pd. periolistos, nueva actualización en el fotolog. www.fotolog.com/periolistos

i lo mejor seriamente está por llegar... oscar, vas a flipar. ya te puedes ir repitiendo mil y una veces lo de "hace una semana que he visto a la kiwi"

I'm loving it

Esgotant les últimes hores a Melbourne. Demà mos pirem cap a Alice Springs, és a dir, el puto desert, és a dir, a veure el pedrot aquell que hi ha al mig del no res. Però abans una mica de koala, que són molt monus. Ja ens hem fundit la Great Ocean Road i Phillip Island. Pingüinos cachondíssims als quals no pots fer fotos. Qui vulgui veure'ls haurà de venir a visitar la Sara.

Jo vull ser un koala

Jo vull ser un koala. La seva manera de viure senzillament m'ha colpit. Dormen una mitjana de 22 hores al dia. Abrasadets a una branca d'eucaliptus tots calentons. Nomes es desperten per jalar alguna que altra fulla del mateix eucaliptus on estan permanentment sobant, trien quines fulles es volen menjar i se les foten. I les trien perque les que tenen massa veri no se les mengen. No sigui que vagin massa drogats tot el dia. I tornen a dormir. El colmo es que si dormen menys moren. Moren d'estress. Lo mas.

pd. proximamente fotos de koalas i otros animales. Entre ells cangurets amb petits cangurets dins la bossa marsupial

Mireu quins tios mes buenorros a la platja de Sidney, famosa pels surferos. Ho haveu vist???!!! MUAJAJAJAJAJAJAJA

Pal Juanpi con amorrrrrrrr ((dragonflyyyyyyyyyyyyyyy!!!!!))

Pajareos

de a) L'alberg crosta aquest ens bloqueja l'usb i no ens deixa penjar fotos. Es veu que lo de la quarentena per entrar al pais s'ho prenent molt en serio i per si entra la grip o alguna cosa suden de deixar-se infectar

de b) dema (o l'altre... ) ho intentarem

de c) Bea no et tallis tia i deixa algun comentari!!! Rubia

de d) Juanpi, tenim una foto que fliparas

Que s'acumula una embalum d'informacio!!!

Si, ens hem penjat en actualitzar el blog. I no, no hi ha accents en aquest pais. Hi ha cangurs, no hi ha accents. Tot no es pot tenir.
Responent a alguns comentaris que molt alegrement ens hem trobat ja tot i la nostra manca de consideracio no facilitant-vos informacio: hi ha oxigen a australia, estem vius, estem be (molt) i aixo es brutal. Ah, jefa, y los bocatas de jamon cojonudos. Todos los putos ingleses del aeropuerto de heathrow tuvieron mucha envidia. ((PIERA REGA LES PLANTES CABRON!!!))

Tot i el jet lag i la desubicacio constant de les primers 72 hores a melbourne (verdaderament estem al cul del mon?), ja podem tenir unes primeres impressions d'aquest pais si mes no estrany. La gent es molt (massa) amable i simpatica. Els canguros no estan pels carrers. Els koalas tampoc. Pero els putos opossums aquests si. Els xinorris han envait melbourne, n'hi ha mes que d'autoctons o colonitzadors, com li vulgueu dir, i no es broma. Per tot arreu. Sarabosch vive como dios. A l'uri ja l'han estat a punt d'atropellar per mirar cap a l'altre banda com si estigues creuant un carrer aribau qualsevol. I avui estem a Sidney.

La gemma ja ha vist l'opera house i s'espera que deixi de donar pel sac amb vull veure JA l'opera house. Ahir ens van convidar a una tipica barbacoa australiana (aquests tios estan zumbats amb les barbacoes. L-ajuntament en posa de gratis al costat del riu. A Espanya ja hi estarien cuinant hasta la sogra. No vam menjar carn de cangur pero l'amfitrio ens va deleitar amb una pota de xai macerada (pa ti piera con amor) que la flipas. Urbankarnaka al seu costat: aficionaos!

Bueno chusma, un post una mica surrealista pero massa informacio a donar en poques linies i poc temps de connexio a internet (des d'un alberg ple de crostes, pero de nivelon eh. hi ha un tio bebent alcohol amb l'ampolla embolicada en una bossa de paper. Autentischen). Intentarem no trigar tant a tornar a actualitzar. Yeah.

Here we go!!!!!!!

Com bé sabeu, la chusma selecta se pira a Austràlia. I què??? Pues mira, que no sabíem on onar de vacances i vam pillar un mapa i... quin és el lloc més allunyat de Barcelona? Melbourne, està clar. Ah vale pues anem. Òstia, si es veu que la sara està allà fent no sé què. Pos fale, pos millor.

El fet és que en un atac de modernor màxima la menda va decidir unilateralment crear un bloc, amb el vist-i-plau dels meus companys de viatge, amb l'objectiu d'anar informant de les aventures i desventures del viatge. Una altra cosa és que un cop allà, quan estiguem de cap per avall, ens enrecordem d'anar-lo actual. Que nooooooo, que penjarem coses home. Claro, no us pensareu que enviarem missatges i coses perquè, a part d'estar incomunicats al mig del desert o de la barrera de coral (toma ya!), els fills de puta  de movistar ja es deuen estar fregant les mans quan vaig trucar per dir que em pirava al puto cul del món. Una vegada un tio que va fer un blog quan va marxar de viatge em va dir que això enganxa i que va arribar a canviar itineraris per poder-se connectar a internet (jojojojojo). Jo no ho faré, ja us ho dic ara. Però tindreu notícies, sí. Així que pel meu cumple (sí, és el 30 de juny, desgraciats. Poseu-vos una alarma al mòbil d'una punyetera vegada), absteniu-vos de trucades. O envieu es em es o deixeu missatgets per aquí i sereu degudament contestats. Podeu insultar també, però poquet.

Bueno, tot i parlar en primera persona que consti que els altres crostes també els deixaré penjar algo. Si em llevo bé, és clar. Pero que quede claro que yo corto el bacalao

Vale, prou de chapa. Ens veiem a la vuelta. Si tornem, perquè a bcn pinten bastos. Beeeeesoooos !

pd. ah! molt important. el bitxarracu de la foto és un opossum. i tot i que el carlos digui que ell en tenia un al jardí de casa i que es deia montse i que era molt afable, a mi aquest bitxo no em fa ni puta gràcia. I la bosch dice que ataca.